mardi 18 décembre 2012

Tornada de vacanças

Me dire pas aquò quand torni de vacanças :
- E tu, quora partes ?
- Es tota blanca, a pas fach bèl temps ?

- Be, as aprofechat al mens !
- Ten, los impòsts.














- Tu pèlas.
- Me soveni pas pus, lo revelh, lo metes a 6h45 o a 7h ?














- Aviás pas atudat la cafetièras abans de partir ?
- Ten, an modificat la linha de bus, passa pas pus en bas d’en cò nostra.
- Non, abans lo 1er de novembre i a pas de ponts.
- La television foncciona pas pus.










- Los vesins d’en dejós fan de bruch ! Òc, t’aviái pas dich, fan d’òbras pendant una setmana.












- E t’aviái pas dich tanben que los vesins del premièr an un tresen can.















- Beurk ! Aviás doblidat la pobèla abans de partir ?










- Òm s’es plan espetat de rire pendant qu’èras pas aquí.
- As doblidat de pagar la darièra factura, t’an coupat ta linha internet.
- As agachat ton compte bancari ?
- En mejana, lo bronzatge, aquò ten una setmana.
- La causa blava que pudis dins lo refrigidor, èra de polet ?

Exposicion Caravage


Dempuèi lo 22 de junh de 2012, fins al 14 d’octubre de 2012, lo musèu Fabre presentava una bèla exposicion sus las òbras de Caravage, Corps et ombres : Caravage, qu’es un pintor grand dels sègles XVI e XVII.
Per enriquir ma cultura, soi anada veire aquesta exposicion gratuitament gràcias a la carta d’estudiant del universitat Paul Valery ont fau mis estudis.
Pendant aquesta exposicion, ai pogut descubrir fòrça tablèus coma per exemple Narcisse qu’aimi plan amb lo rebat dins l’aiga.

Vai ensajar de vos presentar Caravage a travèrs aqueste cort article.
Aquela mòstra m’a permes de descubrir un fòrça grand artiste a travèrs sas òbras mas tanben a travèrs sa tecnica e sa personalitat. Per que vos poscatz situar aqueste artiste, vos indici sas datas : Es nascut en 1571 e es mòrt en 1610.
Cal saber que, malgrat una vida pro corta, Caravage a sabut faire parlar d’èl, mas benlèu pas dins lo bon sens del tèrme. Doncas aquesta exposicion retraça lo trajècte artistic de Michelangelo Meugi dich Caravage.
Çò que cal saber es que la pintura de Caravage èra escandalosa : lo tème lo mai recurent per aqueste pintor es lo drama. Immortalizava lo moment lo mai dramatic de cada scèna. Podèm prendre coma exemple lo tablèu de Caravage La mòrt de la Verge.

Es tanben lo primièr artiste pintor que pintra pendant la nuèch. Es per aquò que pensi que son art es estat revolucionari e innovador. Sa novetat li permetrà pas de demorar dins las memòrias immediatament per çò qu’es son que tres sègles aprèp sa mòrt que lo monde descuèrp lo trabalh d’aquel artiste.
Es resconegut coma un dels mai grands, coma podèm lo veire quand Roberto Longhi a dich : « Sans lui il n’y aurait pas eu Ribera, Vermeer, Georges de la Tour, Rembrandt. Et Delacroix, Courbet, Manet eussent peint autrement. ». Çò que, pensi, torna una notorietat meritada a Caravage.
Aquesta exposicion èra fòrça interessanta per ièu. Vos daissi descubrir en cò de tot los libraris fòrça libres sus Caravage, se voletz en saber un paux mai sus aquel artiste.

jeudi 6 décembre 2012

Las mametas

Un pichòt de uèit ans, interogat seriosament per sa mèstra d’escòla sus çò que pensava de las mametas responguèt :
Una mameta es una femna qu’a pas d’enfants ; es per aquò qu’aima los enfants dels autres.
E contunha : Las mametas an res de far ; an son que d’ésser aquí. Quand vos menan en passejada, marchan dapasset, sens prautir las bèlas fuelhas e las canilhas. Disan jamai : « Marcha mai lèu ! ». En general, son gròssas, mas pas tròp per poder estacar lors cauçaduras.
Sabon qu’òm a totjorn besonh d’un segond tròç de pastís o del mai gròs. Una vèrtadiera mameta tusta jamai un enfant ; se met en colèra en risent. Las mametas pòrtan de lunetas e, de còps, pòdon mème levar lors dents.
Quand vos lièjon d’istòrias, sautan jamai un tròç e an res contre se òm lor demanda la metèissa istòria mai d’un còp. Las mametas son los sols adultes qu’an totjorn lo temps. Son pas tant fragila que lo dison, quitament se mòron mai sovent que nosautres. Tot lo mond deuriá ensajar d’aver una mameta, subretot los qu’an pas la television.